"El meu nom és Iris Verge Ferrer i sóc d'un xicotet poble de l'interior de Castelló. M'apasiona el món de l'art i crec fermament en el poder de transformació social de la cultura.

És per això que després d'estudiar Il·lustració i aprendre a expressar-me artísticament, vaig centrar-me en el fenòmen de l'art col·lectiu i actualment estudie Comunicació i Indústries Culturals a la Universitat de Barcelona. M'encanten les idees conjuntes que ixen d'un grup de persones pensants."

El costat positiu de la pandèmia que Iris ha pogut fer ús com a artista, és el poder reflexionar sobre el temps i sobretot sobre la corporalitat femenina dins d'un espai. El confinament ens va proporcionar un empresonament en les nostres llars però també un espai de reflexió que abans no podíem tindre. Durant esta etapa, fent ús del famós llibre de Virginia Wolf, una habitació pròpia. Es plantegen les qüestions sobre els espais i la seua reconquista. L'art va funcionar com una via de fuga de les nostres llars i ens va fer mirar dins de nosaltres. A partir d'ací Iris va començar a realitzar un projecte d'il·lustració basant-se en esta idea.

"He format part de diversos col·lectius i iniciatives feministes. Fa poc vaig tenir la increíble oportunitat de ser seleccionada per al Laboratori de Creació de la Sala Becket, organitzat pel col·lectiu VV, anomenat Malnascuts. Des de la meva posició d'escenògrafa, vam exposar el nostre projecte a UTOPIA126. Després de viure ací i allà el Covid m'ha portat a Castelló, on m'estic retrobant en les meues arrels."

A pesar dels nombrosos inconvenients i limitacions que es presenten en un context social tan difícil, Iris ha continuat treballant en nous projectes.

Hi ha mil persones que han influit en la seua obra. Des d'escriptores feministes com Marina Garcés o Virginie Despentes o Maria Sánchez, fins a la Teoría Crítica de l'Escola de Frankfurt. Iris creu que les inquietuds en la seua obra emanen del conflicte entre els contrastos. La música tradicional valenciana i el postpunk yugoslau. Els vanguardistes francesos i Agnes Martin. El barri del Barranquet de Castelló i Walter Benjamin. Els cants de m'auela i Guy Debord. Una processó cristiana i Gilles Deleuze.

Com a artista, la pandèmia suposa un repte per a superar les ansietats que ens genera a través de l'art. En una situació crítica i desmotivadora, ara més que mai com a artistes han de buscar la part més resiliente a l'hora de crear. Tant per a totes les persones que els agradaria escapar d'esta realitat com els propis artistes que veuen els seus projectes frustrats o que veuen una oportunitat per a parlar de quelcom des del seu punt de vista i a manera d'autoconeixement.

"La Covid és sedentarisme, rutina i hivernació, condicions poc propícies per a la creació artística. Ens haurem oblidat ja de sentir?".